Vaig veure aquesta película fa temps i vaig quedar encisada per aquest peter pan.


us en deixo un fragment que he trobat per youtube.

bona visió


http://www.youtube.com/watch?v=f02HCyHaILo

us en deixo la direccio ja que no es pot insertar directament.

L’illa del tresor m’ha sorprès, per norma, quan llegeixo un llibre que ja se com acaba, que passa i en quin ordre, tardo bastant en llegir-lo i perd bastant la seva emoció. L’Illa, ha estat capaç de retenir-me fins a l’ultima de les seves paraules, em quedo amb un bon record, i segurament, serà un llibre que recomanaré, a qui jo cregui convenient.

Fins aquí arriba la nostra aventura per mar.

Ara ens toca posar-nos a volar.
Amb una altra història, que també gràcies al famós Disney, ja conec.
Esperem que aquesta també m’enganxi.

J. Flint la J se suposa que fa referència a Joe "el bucaner més assedegat de sang que mai ha existit" en paraules de Stevenson, capità del vaixell pirata The Walrus, va ser qui va amagar el tresor en una suposada illa de les Índies Occidentals. Després d'enterrar-lo, va matar als sis homes que el van acompanyar en la tasca i va dibuixar un plànol del lloc per a tornar algun dia a recuperar el botí, una gran quantitat de diners en efectiu (700.000 lliures d'or, lingots de plata, joies i un arsenal amb armes de tot tipus).

Una vegada se li va escoltar dir que no temia a no-res ni a ningú, excepte al seu contramenstre Long John Silver, qui més tard batejaria al seu lloro amb el nom de Capità Flint.

Es conta que va morir d'una sobredosi de rom en The Pirates House, una fonda localitzada en la ciutat de Savannah, on Flint va arribar malalt. Abans de morir en la seva habitació del pis superior de la fonda, el seva fidel Billy Bones deia que li va escoltar cridar " Darby Mcgraw!... fetch at the rum, Darby...!”. A pesar de ser un personatge de ficció, molts habitants del lloc juren que el fantasma del vell pirata vaga pels voltants en les nits sense lluna.

Tot en aquesta vida te la seva part, versió, mirada... poética, no?

Navegant, tot i la redundància, en el meu cas, per internet, m’he sorprès al trobar la notícia que més avall podreu llegir.
Les històries de pirates solien escriure’s basant-se en històries reals.
Son en part llegendes, en el que correspondria a allò que a tots ens han dit, que les llegendes són meitat veritat meitat mentida.

Realment existeix el tresor de Flint? El de Barbanegra? I així els milers de tresors dels milers d’històries i aventures de pirates, bucaners i altres?

Hi ha gent que si creu en aquests tresors com creu en “el cor de la mar” el famós collar de Titànic.

Resumint, un nord-americà (no és d’estranyar tampoc) fa cinc anys que es dedica a buscar un tresor perdut en una illa britànica.
Tenia permisos estatals, i ha aconseguit permisos per cinc anys més.

Trobarà el tresor del nostre estimat Jim? O potser es el d’un altre pirata?
Qui sap si en realitat totes les històries no parlen del mateix tresor.
I si que és així si ens fixem en el vertader tresor, l’aventura, com per exemple en L’Illa, Jim, va créixer, i es va formar com a persona, en tots els moments que de segur nosaltres recordaríem si haguéssim viscut quelcom similar.

De moment, us deixo amb la noticia:


Norteamericano Bernard Keiser fue autorizado para excavar otros cinco años en Puerto Inglés
Multimillonario reanuda búsqueda de tesoro en Robinson Crusoe
Tras conseguir la aprobación de organismos estatales, el excéntrico investigador retomará en octubre los trabajos para localizar el botín enterrado por corsarios ingleses del siglo XVIII, calculado en US$ 10 mil millones.

"Conocimiento del area" Culminada esta etapa, se precisará el sitio donde se encontraría el tesoro.

Al cabo de cinco años de exhaustivas búsquedas, que sin embargo han concluido sin resultados concretos, el norteamericano Bernard Keiser está determinado a no poner fin a su ambicioso proyecto: encontrar el tesoro que desde hace casi tres siglos estaría enterrado en la zona de Puerto Inglés de la isla Robinson Crusoe.

Ya expirados los permisos originales de excavación y exploración que los organismos estatales medioambientales entregaron en 1999 al empresario norteamericano para intervenir el entorno del sector denominado "Boca del Escorpión"-ubicado a unos 200 metros de la cueva de Alejandro Selkirk y a 500 metros de la playa- Keiser ha logrado obtener una ampliación por otros cinco años.

Según los antecedentes históricos recopilados, allí se encontrarían más de 800 barriles que contienen valiosas piezas de oro y joyas, además de una "rosa de oro", que sería la principal pieza del botín incaico robado por los españoles y posteriormente saqueado por los corsarios ingleses.

He penjat un petit fragment de la historia podríem dir original, en una època passada, plena de pirates, i amb vestuaris antics.

Be doncs, ara us parlaré del futur, d'una adaptació que canvia la força del vent per l'energia solar, les fortes tempestes a alta mar per la força d'una supernova, d'un planeta i no d'una illa.

Fa uns anys Disney va crear el planeta del tresor.
una adaptació de l'illa a un futur fantàstic i replet de noves tecnologies, vaixells que volen, ciborgs, etc...
Així que seria injust que us poses un fragment de la historia en blanc i negre i no ho fes del futur

Que se n'ha fet del vell capità?
aquell que espantava tot el poblet de la posada, peró que alhora els divertia amb les seves proeses, i que obligava a cantar a tot aquell que estés a la sala en aquell moment?
m'havia plantejat la figura d'aquest personatge com un home esquerp a qui li afectava força la gran quantitat de rom que arribava a consumir, però en aquest vídeo l'he vist força més agressiu:

<>

Ara m'he adonat, tot i que no és el primer cop que em passa, que preferixo llegir primer el llibre i després veure la pelicula; la imatge que jo tenia de diferents personatges, d'en Jim també, era molt diferent a la d'aquests. I sincerament, prefereixo la meva.

vosaltres que?
us imaginaveu Jim així?