Històries entre línies

Us deixo l'enllaç del comentari del post anterior, és interessant llegir-se els comentaris.

Definitivament aquest llibre no està fet per a mi.

http://caterinacortes.wordpress.com/2008/06/04/el-vigilant-en-el-camp-de-segol-de-j-d-salinger/

Vaig llegir aquest llibre fa uns 5 o 6 anys i el vaig aborrir fins a l'ultima de les seves pags.

Per fi, avui, he trobat una persona que comparteix la meva opinió.
Us ens deixo la seva aqui escrita, jo no podría expressar-me millor.


El vigilant en el camp de sègol, a part dels elements que escandalitzaren en el seu moment a la societat, com els insults que apareixen reiteradament pàgina rere pàgina i les contínues referències a l’alcohol, les drogues i el sexe (elements pels quals molts es sentiren atrets per la novel·la en qüestió), és un llibre que agafà molta força i més fama de la que ja gaudia degut a l’assassinat de John Lennon. El seu assassí, Mark David Chapman, confessà que sentia una especial predilecció per aquesta obra de Salinger. Assegurà que s’havia comprat una edició aquell dia mateix abans de matar a Lennon i que l’havia estat llegint mentre esperava que la policia el detingués. Qui no es sentiria doncs temptat a llegir-lo?

Anècdotes a part, he dir que és una novel·la que no m’ha entusiasmat. La història que narra Salinger no ha aconseguit atrapar-me. Com a crítica a la societat i la forma en que tracta el tema de la solitud reconec que està força be, tot i que a mi no m’ha acabat de convèncer. A més a més, algun cop a la vida crec que tots ens em sentit més o menys sols, per les circumstàncies que siguin. Jo mateixa, sense anar més lluny.

Malgrat tot, aquest fet no ha aconseguit que m’identifiqui amb el protagonista, en Holden Caulfield, sinó més aviat el contrari. En tot moment he sentit una gran antipatia cap a ell i l’odi que demostra constantment cap a tot allò que l’envolta m’ha arribat a cansar, perquè estar sol o sentir-se sol, diferent als demés, necessàriament no és, que jo sàpiga, sinònim d’odi, tal com li passa a en Holden, un odi que no entenc. Per què quan es parla d’adolescents sempre es té tendència a perfilar-los com si tots fossin iguals? No crec pas que sigui així.

Jerome David Salinger és un escriptor nord-americà considerat un clàssic de la literatura contemporània universal.

Des de l'inici dels seixanta, Salinger deixà d'escriure, se n'anà a viure en un indret desconegut de tothom, va prohibir que se'n publiquessin fotografies
- o qualsevol altra il·lustració - a les reedicions dels seus llibres i es va negar a vendre els drets dels seus llibres al cinema.

Amb Hapworth 16, 1928 (1997), una novel·la que havia escrit el 1965, trencà un silenci de trenta anys.

J. D. Salinger ha publicat, sobretot, narracions curtes, que va aplegar a Nine stories, un volum traduït al català (J. D. Salinger, Nou contes. Barcelona: Editorial Empúries, 1986) per un altre escriptor

Holden Caudfield, sens dubte, és el personatge principal. La història gira al voltant d'ell i de les seves inquietuds. L'ansietat que sent vivint en un món on arriba a odiar a tothom. És un noi que està desenganyat amb la vida, la gent i, en general, la societat en la qual viu. Fins al punt de preferir viure aïllat de tot el que està al seu abast. Per estar sol i sense ningú.

Ens relata els fets en 1ª persona i passat, perquè fa un flashback dels fets ocorreguts. És un personatge rodó, perquè va evolucionant a mesura que l’anem llegint

Phoebe Caudfield: La germana petita d'en Holden. És molt inquieta i té molta energia; cosa típica dels marrecs de la seva edat. És innocent però a la vegada espavilada.

I faria qualsevol cosa pel seu germà. És molt atempta.

Allie Caudfield: Només sabem d'ell les coses que ens conta el protagonista. L'Allie va morir; cosa que va fer que en Holden trenqués un vidre de la ràbia. Sempre el recorda amb alegria i fa monòlegs dirigint-se a ell. Un objecte molt important pel Holden és el guant de beisbol del seu germà que conserva amb molt d'afecte.

D.B Caudfield: El seu germà gran, treballa a Hollywood escrivint guions per a pel·lícules. No apareix en tota l'obra, només l'anomena.

Sally Haynes: La noia que li agrada i per la qual es va barallar amb el seu company d'habitació. No es sap gaire d'ella, només que queden un dia i ella s'acaba enfadant. Ell treu la conclusió de que ha canviat i no és la mateixa que creia conèixer.

Stradlater: Company d'habitació d'en Holden. És molt cregut, surt amb moltes noies, té molt d'èxit perquè és el típic noi presumit que va xafardejant. Acaben esbarallant-se perquè ell s'aprofita de la Sally Haynes, la noia que li agrada al Holden.

Robert Ackley: Està instal·lat a l'altra habitació, just al costat de la habitació d'en Holden i l'Stradlater. No es fa en ningú i és molt descuidat higiènicament. Sempre és a l'habitació d'en Holden fins que arriba l'Stradlater, no el suporta perquè, segons ell, és massa cregut.

Aquesta increible fotografa torna a sorprendre'ns amb aquestes imatges: