Històries entre línies

Kenneth Grahame fou un escriptor britanic que va néixer a Edimburg el 8 de març de 1859 i va morir a Pangbourne el 6 de juliol de 1932.

Quan va quedar orfe de mare, Grahame va anar a viure amb la seva àvia a Berkshire, on després situaria l'acció dels seus llibres The Golden Age i Dream Days, el qual inclou la narració The Reluctant Dragon (publicada originàriament en català amb el títol de Sant Jordi i el drac gandul). Va estudiar a Oxford, però no va poder entrar-hi de professor.

Es va relacionar amb Alfred Tennyson, Robert Browning, John Ruskin i William Morris i va adquirir un gran renom com a narrador infantil, arran sobretot de la seva novel·la El vent entre els salzes, un clàssic de la literatura infantil escrit en un principi com un seguit de xerrades adreçades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels protagonistes de la novel·la. L'il·lustrador més cèlebre d'aquesta obra fou Ernest Howard Shepard.

El viento en los sauces arriba a la nostra correspondencia, i és que és tal la magnitud que ha adquirit aquest llibre que fins i tot te la seva pròpia col·lecciò de segells.


Les coses, però no acaben aqui, durant the year of the child, alicia tmbè va tenir el seu segell, com podeu veure en la següent imatge amb altres segells de la mateixa edició.

el mago de oz és un dels llibres més coneguts, i com a tal te la seva infinita llista de versions, parodies o interpretacións, us en deixo un petit tast per a que us en feu a la idea.




sèrie televisiva.




contacontes.




la Pel·lícula.





Versionar una história es arriscat. pot ser tot un éxit o pot destroçar una gran creació.

Un país per descobrir:

Oz, el país on descobrir la veritable naturalesa, on el mes covard resulta ser el mes valent, el menys llest acaba sent el més intel·ligent.
Un país amb 4 zones cadascuna amb noves realitats per afrontar i per enfortir els lligams que es creen en les persones.
El màgic d’Oz, no seria el que és, si no fos pels lligams que Dorothy, i els seus companys, creen entre ells.

Des del moment en que la Dorothy despenja el pobre espantaocells de palla, i emprenen junts el llarg camí de les rajoles daurades, els lligams cobren més i més importància en la historia.

Tots tres, en principi segueixen junts perquè han d’aconseguir alguna cosa, i tot i que al llarg del llibre s’observa que cadascun mira per si mateix i que tots creuen que la seva pròpia mancança és la mes greu i desgraciada, podríem dir que la fi justifica els mitjans, però al final veiem que tot i que tots menys la petita Dorothy aconsegueixen el seu objectiu, no l’abandonen.

Segueixen amb ella fins que també aconsegueix els leus propòsits, i es que és aquí on es veuen realment els lligams, en el moment crític, ells l’acompanyen, no la deixen sola, al contrari, s’esforcen al màxim per que ella també aconsegueixi el que estava buscant.

LES BRUIXES D'OZ

Oz compta amb 4 bruixes, 2 de bones i 2 de dolentes;

La bruixa bona del nord: portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants.

Devia ser molt mes vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada

La bruixa dolenta de l’Est: feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia.

Era tan vella -explicà la bruixa del nord -, que s’ha evaporat ràpidament al sol.

La bruixa dolenta de l’Oest: és molt dolenta i ferotge. La malvada bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot.

Era molt astuta. Es fon amb l’aigua.

La bruixa bona del sud: seia en un tron de robins. La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus i miraven la nena amb simpatia. Sou tant bona com bonica!

EL CAMÍ DE LES RAJOLES GROGUES

Com tot camí, comença amb la primera passa, Dorothy fa aquesta primera passa tenint ja tot allò que necessitava, però sense res del que ha d'aprendre.


Tot camí, té un motiu, tots esperem trobar alguna cosa al final d'aquest, Dorothy buscava la ciutat maragda, però, és realment això el més valuós que trobarà Dorothy en aquest camí?


Ella, emprèn el viatge per un camí desconegut, que pot sorprendre-la, que pot crear tant tensió com alegria, problemes, noves amistats i enemics, un camí, definitivament misteriós.


Però tot esforç obté la seva recompensa, i es que al final del camí trobem la porta als nostres somnis, aquells somnis que de vegades son verds, altres blaus, vermells, o de qualsevol dels colors que forma l'arc iris.


La Dorothy aconsegueix tot allò que volia, però aprèn, descobreix i fa nous amics, aquests, alhora també aprenen, tot i que necessitin un cervell d'agulles o un cor no gaire real...

El que compta es que al cap i a la fi.
El camí de rajoles grogues no s'acaba. simplement canvia de color, de textura, o de direcció.

L'Ajuntament de Marbella ha presentat Bruixes, una obra musical. 'Bruixes' és la història del país de Oz molt abans de l'arribada de Dorothy; és la història de dues noies, una amb la pell verda maragda, elegant, ardent i incompresa. L'altra és bella, ambiciosa i molt popular.

L'obra conta la història de com aquestes dues amigues inversemblants es van convertir en la malvada bruixota de l'oest i Glinda la bruixota bona a mans de l'Agrupació Teatral Seuss.

És diu que en ella es pot trobar resposta als orígens dels personatges del Mag de Oz: des de l’espantaocells fins a com arriba Dorothy a Oz.

Aquest musical fantàstic ha guanyat tres premis Tony en 2004, a més dels premis al millor disseny de vestuari i millor disseny escènic.