Històries entre línies

Peter Pan, sincerament m'ha decebut.
És cert que el llibre és de fàcil lectura, i que de fet, s'ha de reconèixer que està molt ben redactat.
atrau al lector i l'encisa amb la seva fantasia...

Quan s'arriba a la visió subjectiva es quant apareixen els problemes, he de reconèixer, com ja vaig dir en una altra entrada, que Peter Pan no és aigua clara, i la part de nena que queda en mi, es nega a acceptar la nova informació que he rebut sobre el caràcter de Peter Pan.




És de suposar que intentar modificar aquells records que guardes amb fermesa, aquelles tardes de diumenge asseguda sobre les cames de la teva mare o el teu pare, mirant la pel·lícula, aquell esforç d'estar-se més d'una hora sense moure's per la comoditat de la seva filla augmenten el bon record de la petita historieta que Peter absorbeix com a part de la seva personalitat, i es que tant un llibre com una pel·lícula es veuen de forma diferent segons com, quan, i amb qui la llegeixis.

no em quedo amb un bon record de Peter com a novel·la, però si com a dibuix animat, si com a aquell nen que va aconseguir allò que tots volíem, seguir jugant sempre.